Dialeutos del eusquera

Situación de los pueblos prerromanos nel territoriu del País Vascu, Navarra y zones aledañas según Ptolomeo.

Los dialeutos del euskera (n'euskera, euskalkiak, lliteralmente «cachu de euskera») son variedaes llingüístiques con diferencies na pronunciación, vocabulariu y gramática, cada unu ente los demás y ente l'euskera batúa o euskera unificáu. Estrémense históricamente ente 6[1] y 9[2] dialeutos vascos:

Dellos llingüistes inclúin tamién l'roncalés —qu'Azkue incluyó dientro del suletino— y tamién consideren dialeutos independientes el meridional —el que se faló en Alava y que, polo xeneral, suelse conceptuar como una variedá del dialeutu vizcaín—, el aezcoano y el salacenco. Sicasí, el roncalés escastar a finales del sieglu XX y, magar anguaño hai falantes de euskera nel Roncal, nun son falantes de roncalés, sinón inmigrantes internos d'otros dialeutos.

Les llendes d'estos nun coinciden direutamente coles actuales fronteres polítiques o alministratives, anque sí suelen coincidir coles fronteres alministratives tradicionales eclesiástiques. Amás, les llendes ente los dialeutos vizcaín, guipuzcoanu y l'altu navarru amuesen cierta rellación con delles fronteres pre-romanes tribales ente los caristios, los várdulos y los vasconos.

  1. Pagola, RM Euskalkiz Euskalki Gobiernu Vascu 1984
  2. Trask, Larry The History of Basque Routledge: 1997 ISBN 0-415-13116-2

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search